LA PROFE TAMBÉ ES DEFINEIX

Mal m'està dir-ho, però tinc un nom preciós, i milions de persones opinen el mateix, perquè milions de persones es diuen Anna, Anne, Aina, Nancy, etc. que són les varietats d'aquest nom. Anna ve a través del llatí i aquest va prendre el nom de l'hebreu "Hannah", que significa benèfica, benefactora, compassiva. En la Bíblia, era la mare de la Verge Maria. Jo tinc aquest nom gràcies, per una banda, al bon gust dels meus pares, i per l'altra, a tenir una padrina -l'àvia paterna- que es deia Agneta, una altra de les varietats d'Anna. Era tot el contrari d'una velleta dolça i carinyosa, espero no haver heretat això, a més del nom!

En alguns llocs he trobat que les persones que es diuen Anna tenen un caràcter fort , s'enfronten a la vida amb decisió i poques vegades es desmoralitzen. Són sociables i comunicatives, simpàtiques i amb bon humor. També són endreçades i bones administradores. Honrades i eficaces a la feina. D'altra banda, també tenen un cert gust per l'aventura i i el risc. Algunes d'aquestes qualitats són ben meves, d'altres no tant. Els alumnes de l'IES Reguissol opinaran que de simpàtica, res. La veritat és que el càrrec que tinc m'obliga a fer coses ben desagradables, com menjar-me algun alumne empipador cada nit, després de coure'l a foc lent i ben ruixat d'oli aromàtic...

Sí que puc dir que sóc tossuda com una mula, més perfeccionista que un fabricant d'Stradivarius, i que la feina em fa feliç com una perdís... No, home, no, ja sé que ho dic malament, però és que les perdius no rimen amb la felicitat!

Del meu body, millor no parlar-ne gaire. Tinc diverses coses en excés, perquè he treballat molt per aconseguir aquest enorme pandero, i aquesta corba de la felicitat... Muntanyes de croissants, m'han costat... i sabeu com estan de cars? Fa anys, alguns nois guapos em deien que tenia uns ulls preciosos, i intensos, i brillants... i també unes mans de pianista, unes cames d'artista, i uns peuets de funambulista... Ara, però, la miopia i les dècades han causat estralls. Què hi farem! Només puc presumir d'una cosa: la meva veu és potent com el rugit de l'elefant africà i ressona pels passadissos del Reguissol atemorint propis i estranys. No em quedaré mai afònica, ni ho somieu...

I acabo amb un dels defectes més grans que tinc: la grafomania. Us he demanat 15 línies i jo en porto més de vint-i-cinc... No tinc remei: espero no haver-vos avorrit amb la lectura...