Dia de Tots Sants, u de novembre, durant deu minuts al menjador de casa meva, de 5:55 de la tarda fins 6:05, amb la televisió apagada, i l'ordinador i sense aparells de música sonant...i no hi ha hagut ni un segon de silenci!
Encara que l'hagués volgut comprar, no hauria pogut. Ni amb tot l'or del món. Ai!
Primer una gran piuladissa d'ocells, reunits en convenció turística, potser fent plans de llargs viatges cap a països més càlids, ti tit, ti tit, ti tit... per, tot d'una, espantar-se i fugir volant.
De sobte, una avioneta que vola baix, brrrummmmm, brrrummmmm, sorprenentment (deu tornar de vigilar la llarga cua que es deu haver fet a l'autopista en l'operació sortida d'aquest pont...)
I a partir d'aquí un concert de lladrucs de gos, guau, guau, dels molts gossos del meu barri, grans i petits, de totes les races i malhumors, guau, guau, espantats pel soroll de l'avioneta. Gossos tristos, auuuuuuuu, auuuuuuuu, d'amos que no hi pensen que aquests animals no poden estar lligats al jardí, ni tancats en pisos petits, com sí que ho poden fer els gats. A la meva vora, un dels dos gats de casa, es "renta" el seu pelatge, negre com el carbó i blanc com la neu, i també va fent rec rec amb les ungles al sofà. Aquest sí que és feliç tancat a casa, omplint-me jerseis i jaquetes de pèl. Una ascendència d'Angora barrejada amb gat de carrer, els ha donat quilos i quilos de pèl. I els meus gats són aquells de "a la taula i al llit, al primer crit!" i no els desto
rbis pas, ni quan mengen ni quan dormen, eh?. Els agrada afartar-se com lladres i dormir com socs. Fan bo allò de "al cul del sac es troben les engrunes"...no en deixen ni la mostra!Mentre, a fora, els lladrucs es confonen amb soroll de motors de cotxes, de motos, fins i tot amb un clàxon agut piiiiiiiiiiii!!!!!. I timbres de biciletes: bring, bring. I ara? PAM! Un cop sec de porta. I un home que s'escridassa amb una dona. No sento ben bé què diuen. Una persiana cau de cop: RAS. Hi ha una casa que, tot i no ser fosc encara, abaixa el teló.
A dins del meu menjador, dues mosques fan bzzz, bzzz, bzzz, al meu voltant, empipadores com gairebé sempre. Enganxoses, pesades, borinots inútils. El canvi climàtic ha fet desaparèixer aquell refrany: octubre finit, mor la mosca i el mosquit. Volen en cercles sobre el meu cap i aterren de tant en tant sobre la cella, sobre la boca, sobre l'orella... Jo penso: "noies...qui sembra vents recull tempestats".
I me'n vaig a buscar el flit. Aquestes ja no caldrà que viatgin cap a països càlids, ni cap enlloc. Apa!
(nota final: les meves onomatopeies, interjeccions, frases fetes, comparacions lexicalitzades i refranys, en vermell i negreta)
Abans d'acabar us vull ensenyar un vídeo que hem fet servir al curset que fem els profes al centre... Què us sembla?
1 comentari:
Anna m'ha agradat el teu text , però crec que el aaaauuu del gos, segons la meva àvia diu que amb castellà es diu guau-guau, però què amb català es diu bub-bub. Dons el video es cert el que fa referència pasa habitual-ment i tindriem de corregir-ho. Petons, podries explicar-ho millor a classe el que has dit de les ventafocs? i les que tenen de escombrar la cendra.. que singifica ben bé això? Bona nit. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada