HI HA GENT QUE SAP...

Hi ha gent que sap...que les coses pesades, com més ràpid s'escriguin, millor.

Hi ha gent que sap...que els treballs de lectura, com més aviat es facin, millor.

Hi ha gent que sap...que els exàmens, com més aviat es repassin, millor.

Hi ha gent que sap... com treure bones notes de català !

I la gent que ha fet ja la redacció, a les 7:40 de la tarda de dissabte són: Clàudia Pou, Marta Pradas, Agnès Jabbour, Andreia Ferreria, Arnau Hortelano, Roser Haro, Ariadna Miquel, Gemma Maestro...aquesta sí que és gent que "sap" !

Vinga, demà a les 12 del migdia les vull tenir totes...

ANNA

UN MISSATGE PER A TOTHOM

Estem encarant el final de trimestre ja. Vull donar un missatge d'ànims. Molts de vosaltres ho esteu fent molt bé, i cal continuar així. D'altres esteu més "out" que el curs passat, i ja us he donat un toc, i en algun cas un moc. Hi ha gent que em sorprèn agradablement perquè m'esperava més problemes, com ara l'Issam o el Saihou, o l'Eduard C.



Ara ve el treball de lectura, que és un os molt dur. Espero que l'hagueu planificat bé o serà un nyap, a última hora i de pressa i corrents.



També anirem al circ, i serà divertit, ja ho veureu. Bé... ara em posaré a mirar els vostres blocs, a veure si em trobo sorpreses agradables...

ANNA

ENQUESTA

Ep !

Aquí al costat, a mà dreta, hi teniu una enquesta...hi voleu participar?

ANNA

FELICITACIONS SINCERES

Des d'aquí, a casa meva, a les vuit de la tarda, vull felicitar tres alumnes que m'han fet cas del que us demanava, a banda de la correcció, que era insertar una foto d'un dels sorolls en el text: l'Adrià , la Roser i l'Andreia. Sobretot a l'Andreia, que ha triat una foto meravellosa.

Però, a més a més, vull retre homenatge (i posar-me als seus peus, raspallar-los les sabates i coronar-los amb llorer, com als atletes de l'antigor) al Bernat i la Marta, que són els únics que han entès que aquests blocs, a banda de servir per a penjar-hi les redaccions de català, són també una manera d'expressió personal, fins i tot molt íntima, com en el cas de la Marta, amb qui, des d'aquí, em solidaritzo en el tràngol que està passant... Per a tots ells, i per a ella, sobretot, dedico aquestes dues imatges:

JA SÓN LES DOTZE

Estimats i estimades, JA SÓN LES DOTZE DEL MIGDIA DEL DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE.

Tal com vaig prometre, la vostra experiència de Princeses en comptes de Ventafocs s'acabava amb el sol de novembre, per tant, aquí finalitza el lliurament de textos. Les Ventafocs que es casaran amb el príncep són:

2n A: Agnès, Anna, Alba, Sandra, Borja, Judit S., Hanke...

2n B: Marta, Marc G., Laura, Ada, Bernat, Gemma M., Andreia, Joanna, Ariadna i Nerea...

Per a les Ventafocs que sembla que volen continuar essent-ho, només els convé saber que escombraran cendra fins al tema 3... ANNA

EL SILENCI ÉS MOLT CAR

Avui m'he adonat que el silenci és molt car...
Dia de Tots Sants, u de novembre, durant deu minuts al menjador de casa meva, de 5:55 de la tarda fins 6:05, amb la televisió apagada, i l'ordinador i sense aparells de música sonant...i no hi ha hagut ni un segon de silenci!

Encara que l'hagués volgut comprar, no hauria pogut. Ni amb tot l'or del món. Ai!
Primer una gran piuladissa d'ocells, reunits en convenció turística, potser fent plans de llargs viatges cap a països més càlids, ti tit, ti tit, ti tit... per, tot d'una, espantar-se i fugir volant.
De sobte, una avioneta que vola baix, brrrummmmm, brrrummmmm, sorprenentment (deu tornar de vigilar la llarga cua que es deu haver fet a l'autopista en l'operació sortida d'aquest pont...)

I a partir d'aquí un concert de lladrucs de gos, guau, guau, dels molts gossos del meu barri, grans i petits, de totes les races i malhumors, guau, guau, espantats pel soroll de l'avioneta. Gossos tristos, auuuuuuuu, auuuuuuuu, d'amos que no hi pensen que aquests animals no poden estar lligats al jardí, ni tancats en pisos petits, com sí que ho poden fer els gats. A la meva vora, un dels dos gats de casa, es "renta" el seu pelatge, negre com el carbó i blanc com la neu, i també va fent rec rec amb les ungles al sofà. Aquest sí que és feliç tancat a casa, omplint-me jerseis i jaquetes de pèl. Una ascendència d'Angora barrejada amb gat de carrer, els ha donat quilos i quilos de pèl. I els meus gats són aquells de "a la taula i al llit, al primer crit!" i no els destorbis pas, ni quan mengen ni quan dormen, eh?. Els agrada afartar-se com lladres i dormir com socs. Fan bo allò de "al cul del sac es troben les engrunes"...no en deixen ni la mostra!

Mentre, a fora, els lladrucs es confonen amb soroll de motors de cotxes, de motos, fins i tot amb un clàxon agut piiiiiiiiiiii!!!!!. I timbres de biciletes: bring, bring. I ara? PAM! Un cop sec de porta. I un home que s'escridassa amb una dona. No sento ben bé què diuen. Una persiana cau de cop: RAS. Hi ha una casa que, tot i no ser fosc encara, abaixa el teló.

A dins del meu menjador, dues mosques fan bzzz, bzzz, bzzz, al meu voltant, empipadores com gairebé sempre. Enganxoses, pesades, borinots inútils. El canvi climàtic ha fet desaparèixer aquell refrany: octubre finit, mor la mosca i el mosquit. Volen en cercles sobre el meu cap i aterren de tant en tant sobre la cella, sobre la boca, sobre l'orella... Jo penso: "noies...qui sembra vents recull tempestats".
I me'n vaig a buscar el flit. Aquestes ja no caldrà que viatgin cap a països càlids, ni cap enlloc. Apa!

(nota final: les meves onomatopeies, interjeccions, frases fetes, comparacions lexicalitzades i refranys, en vermell i negreta)

Abans d'acabar us vull ensenyar un vídeo que hem fet servir al curset que fem els profes al centre... Què us sembla?

LA PROFE TAMBÉ ES DEFINEIX

Mal m'està dir-ho, però tinc un nom preciós, i milions de persones opinen el mateix, perquè milions de persones es diuen Anna, Anne, Aina, Nancy, etc. que són les varietats d'aquest nom. Anna ve a través del llatí i aquest va prendre el nom de l'hebreu "Hannah", que significa benèfica, benefactora, compassiva. En la Bíblia, era la mare de la Verge Maria. Jo tinc aquest nom gràcies, per una banda, al bon gust dels meus pares, i per l'altra, a tenir una padrina -l'àvia paterna- que es deia Agneta, una altra de les varietats d'Anna. Era tot el contrari d'una velleta dolça i carinyosa, espero no haver heretat això, a més del nom!

En alguns llocs he trobat que les persones que es diuen Anna tenen un caràcter fort , s'enfronten a la vida amb decisió i poques vegades es desmoralitzen. Són sociables i comunicatives, simpàtiques i amb bon humor. També són endreçades i bones administradores. Honrades i eficaces a la feina. D'altra banda, també tenen un cert gust per l'aventura i i el risc. Algunes d'aquestes qualitats són ben meves, d'altres no tant. Els alumnes de l'IES Reguissol opinaran que de simpàtica, res. La veritat és que el càrrec que tinc m'obliga a fer coses ben desagradables, com menjar-me algun alumne empipador cada nit, després de coure'l a foc lent i ben ruixat d'oli aromàtic...

Sí que puc dir que sóc tossuda com una mula, més perfeccionista que un fabricant d'Stradivarius, i que la feina em fa feliç com una perdís... No, home, no, ja sé que ho dic malament, però és que les perdius no rimen amb la felicitat!

Del meu body, millor no parlar-ne gaire. Tinc diverses coses en excés, perquè he treballat molt per aconseguir aquest enorme pandero, i aquesta corba de la felicitat... Muntanyes de croissants, m'han costat... i sabeu com estan de cars? Fa anys, alguns nois guapos em deien que tenia uns ulls preciosos, i intensos, i brillants... i també unes mans de pianista, unes cames d'artista, i uns peuets de funambulista... Ara, però, la miopia i les dècades han causat estralls. Què hi farem! Només puc presumir d'una cosa: la meva veu és potent com el rugit de l'elefant africà i ressona pels passadissos del Reguissol atemorint propis i estranys. No em quedaré mai afònica, ni ho somieu...

I acabo amb un dels defectes més grans que tinc: la grafomania. Us he demanat 15 línies i jo en porto més de vint-i-cinc... No tinc remei: espero no haver-vos avorrit amb la lectura...