diumenge, 25 de novembre del 2007

US COMENTO LES VOSTRES TRIES?

És molt interessant veure quina mena de quadres heu triat cadascú. Jo, com que ja us vaig ensenyar la meva redacció, sobre el Naixement de Venus, preferiria, ara, comentar els quadres que heu triat.

Començaré pels alumnes que no us heu trencat gaire les banyes i heu agafat la proposta "fàcil": la Gioconda. Sou el Hanke, l'Ada, la Judit, el Toni, la Ivanna, la Rosa, la Clàudia, la Gemma Maestro, l'Agnès i l'Arnau.




És "el quadre" per excel.lència, oi? Doncs sapigueu que jo el trobo sobrevalorat. Fa uns anys, quan vaig veure la Gioconda per primer cop en la meva vida (en un viatge de final de curs amb alumnes, per cert) em va decebre moltíssim. Darrera un vidre, superprotegida, petitíssima, fosca, sense misteri, massa "sabuda"... Uns metres més enllà, a la mateixa estança del Louvre, hi havia un altre quatre de Da Vinci, a qui ningú feia cap mena de cas. És la "Verge de les roques", i el trobo infinitament més interessant i misteriós que la Mona Lisa:



Què us sembla? Igual de somrient, igual d'atractiva o molt més?
S'ha escrit molt més sobre la Gioconda , és clar, tal com dieu en alguns dels vostres textos: el seu autor va ser "un home polifacètic": pintor, escultor, arquitecte, enginyer, científic, inventor (del primer helicòpter, del primer submarí, el primer carro blindat ...)
La Gioconda rep aquest nom perquè era la muller d'un home anomenat Giocondo. També es diu Mona Lisa, perquè el seu nom propi era Lisa i "Mona" és l'abreviatura de "Madonna", que en italià vol dir "senyora", i també anomena la Verge. Això ho heu trobat alguns de vosaltres.

El somriure de la Gioconda, diu l'Arnau, apareix quan mires el fons del quadre i desapareix quan el mires directament, d'aquí el seu misteri. Alguns el troben trist, fins i tot. Hi ha gent, una mica boja, que diu que aquesta dona és un home, altra que diu que és un autoretrat del pintor, gent que diu que està embarassada... tothom es veu en cor d'inventar-se històries!
També és cert que ha viscut molts perills: l'han atacada, l'han robada, l'han retrobada, és tema de lllibres, com El codi Da Vinci, i fins i tot en fan bromes, com aquestes:

Què us sembla? Fan riure oi?

El Bernat ha triat una altra obra de Leonardo, famosíssima: L'últim sopar, que representa a Jesucrist i els 12 apòstols sopant abans que comenci el calvari i la crucifixió de Jesús. També surt a El codi da Vinci, i fins i tot es diu que un dels apòstols en realitat és Maria Magdalena. L'escena representa el moment que Jesús diu que un d'ells el traïrà (el denunciarà als romans, cosa que farà Judes), i la cara d'espant de tots ells. Fixeu-vos com estan posats, fent grups de tres:


La Marta també ha triat una obra del Renaixement, justament la que vaig explicar a classe: La creació d'Adam, de Miquel Àngel, a la Capella Sixtina del Vaticà (Roma). És una de les obres més reproduïdes del món, també. Té molt simbolisme: la creació del primer ésser humà sobre la Terra, gràcies al poder de Déu, i a sobre, masculí singular (què tindrem les dones que, des de sempre, se'ns ha marginat? I això que som les que realment donem la vida als homes). En altres cultures i religions, el primer ésser del món és femení (a Oceania, per exemple), però , caram, aquí a Europa...


Avancem un segle més, i anem cap el Barroc. Aquí ens hem posat "més espanyols" , i la Roser ha triat La Venus del Mirall , de Velázquez, i l'Ariadna Miquel i l'Andreia Ferreria han triat les famosíssimes, també, (potser és el "quadre" per excel.lència, a Espanya) Menines.

La Venus és un quadre preciós: en comptes del típic nu frontal, en tenim un d'esquena, amb la cara reflectida en un mirall...és original, no? La Roser ens explica que la figura femenina representa l'amant d'un marquès...ja se sap, els embolics dels palaus, amb l'excusa de fer una Venus, el pintor es garantia "la feina" i els encàrrecs de per vida.


Les Menines són molt famoses: el quadre representa la família de Felip IV i a ell mateix pintant, a l'esquerra, amb una creu de Santiago al pit. El rei i la seva dona estan representats en el mirall del fons de la sala, com si estiguessin davant de l'escena. La nena central és la infanta Margarida, la seva filla, amb 5 anyets. Les tres nenes del seu costat -dites les menines- són les seves dames d'honor, i una d'elles és una nana, i al seu costat hi ha un nen donant patades a un gos tranquil.



Al darrera hi ha una monja i un cavaller, i a l'escala del fons un altre cavaller. Fins i tot en els dos quadres sobre el mirall es reprodueixen obres mitològiques de Rubens i Jordaens. La gràcia d'aquest quadre és que sembla tridimensional, sembla que tingui "fons" de debò, gràcies al joc de llums i ombres. L'anècdota del quadre és que la creu del pit del pintor, de l'Orde de Santiago, va ser pintada per algú altre després de la mort del pintor, perquè Velázquez va rebre l'Orde a títol pòstum.

L'Andreia ens fa notar, a més, que "menines" significa nenes en portuguès.

I del barroc fem un salt endavant , de 300 anys, fins al segle XX, amb el quadre, per a mi el més bonic de tots els que estic comentant fins ara, que ha triat la Gemma Cañellas: El petó, de Gustav Klimt. Pertany al modernisme, que, a mi personalment, m'entusiasma.


Hi ha un home i una dona fent-se un petó a la galta, al caire d'un abisme que simbolitza el perill de la relació (perquè ella pot caure... però ell la subjecta ferm) Ell s'ajup i ella està agenollada; ell té símbols geomètrics i ella símbols florals, en ell predominen les rectes i en ella les corbes. El prat és ple de flors i el cel ple d'estrelles. Molt romàntic, oi?. El color daurat de les dues figures enlluerna i dóna alegria a tot plegat.
L'Anna ha triat un altre quadre famosíssim,. de Dalí: La noia en la finestra, que ja té 82 anys i sembla pintat ara, eh? Encara no està en la seva etapa surrealista, i el pintor hi representa la seva germana Anna Maria davant la badia de Cadaqués. Els crítics hi veuen la contraposiciçó entre el món exterior, suau i en pau gràcies als tons blaus i grisos, i el món de dins de l'habitació, més trist pels tons marronosos. Però sobretot destaca la roba d'ella, de color blanc, amb les arrugues i ombres que forma la llum.
La Núria ha triat una obra sorprenent, i més venint d'una alumna de 2n d'ESO, perquè veig que no us agraden gaire els quadres no realistes: La persistència de la memòria, també de Dalí, i anomenada generalment com "Els rellotges tous". La Núria ens explica que va pintar aquest quadre una nit que es trobava malament i havia sopat formatge, i va estar imaginat-se els rellotges desfent-se, com el formatge. Els crítics diuen que aquesta obra surrealista representa la diferència entre les coses efímeres, que no duren, com el temps, enfrontades a les coses immutables, com les roques, el mar, la sorra, que són com els records, que no s'esborren. La mesura del temps no té valor enfront del paisatge del Cap de Creus, que és etern.
Fixeu-vos molt en la llum del quadre: el fons paisatgísdtics sembla d'un somni bonic, amb llum molt clara i fins i tot asolellada a la dreta. En canvi, el terra és molt fosc, tenebrós, fa por. I sobre els rellotges hi cau una llum mitjana, com de capvespre, que fa ombres sobre el terra..i aquesta branca d'arbre que neix del ciment? Que "surrealista" , oi?

I vaig per a l'últim, ara que són les 11 del matí de diumenge, i queda poc perquè acabi el termini.
L'últim quadre és importantíssim : ni menys ni més que el GUERNIKA, de Picasso. Dic que és important, perquè de tots els comentats, és el que té més intenció, més objectiu, perquè vol aconseguir una cosa en l'espectador: una reacció, una actitud contra la guerra i a favor de la pau.
L'ha triat la Nerea, i molt ben triat. Representa l'horror i la brutalitat del bombardeig de la ciutat basca de Guernika , durant la guerra civil espanyola. D'esquerra a dreta, trobem les següents figures: un toro, símbol d'Espanya (que té una silueta que sembla la pell de toro extesa). A sota seu, una mare cridant amb el seu fill mort en braços. Al centre del quadre un cavall, símbol de llibertat, que duu un crani al nas, i mor travessat per una llança. Sota seu un soldat estès a terra, amb una espasa trencada a la mà, d'on neix una flor. Sembla que l'hagin desmembrat o fet trossos. Una mena de bombeta crema sobre el cap del cavall, simbolitza l'ull de Déu que tot ho veu? Però també podria representa rl'esperança que mai torni a succeir quelcom semblant. A la dreta, una dona apareix com volant des d'una finestra, amb una torxa a la mà, i sembla representar la llum de la raó, que ha d'aparèixer per posar fi al caos, i una altra dona, a sota seu, corre o fuig, espaordida. Podria ser la població espanyola més desvalguda (nens, dones, vells)
És una obra cubista: persones i objectes es redueixen a formes geomètriques, però també és expressionista, perquè les cares demostren sentiments extrems. Fixeu-vos que està en blanc i negre, segurament per representar les fotos de l'època, del bombardeig, que eren en blanc i negre. Hi ha zones que semblen fetes amb retalls de diari, perquè els cubistes solien utilitzar la tècnica del collage. Tot això ho he tret de la Nerea, que ha fet un bon text, com també ho són els altres.
MOLTES FELICITATS A TOTS PLEGATS !
anna

3 comentaris:

paulaa! ha dit...

El meu blog definitiu és: paulagonzalez73.blogspot.com

Natàlia ha dit...

Hola Anna!

Acabo de penjar el meu escrit de la Mona Lisa. He volgut canviar les fotos però no sé com es fa.

Contesta siusplau!

Natàlia

lopolplo ha dit...

HoLa , jo a les 12:00 he penjat una part del meu escrit peró frases no surten , es subrallen soles les paraules etc etc , peró com el vo es fa esperar , a les 12:31 versió definitiva !