Però, a més a més, vull retre homenatge (i posar-me als seus peus, raspallar-los les sabates i coronar-los amb llorer, com als atletes de l'antigor) al Bernat i la Marta, que són els únics que han entès que aquests blocs, a banda de servir per a penjar-hi les redaccions de català, són també una manera d'expressió personal, fins i tot molt íntima, com en el cas de la Marta, amb qui, des d'aquí, em solidaritzo en el tràngol que està passant... Per a tots ells, i per a ella, sobretot, dedico aquestes dues imatges:


2 comentaris:
Anna moltissimes gràcies per el que m'has escrit. Allò de INGÈNUA no tenia res a veure amb la fotografia de sota. Dons això, magrada el que has posat no e resistit al somrriure que se m'ha escapat. GRÀCIEEEEES!
Moltissims petons.
Posdata: E buscat una fotografia per posar dels sorolls pero no ho sé no e trobat cap o no m'he inspirat avui o un dia daquest en buscare una de guapa. Petons i mira la seguent actualització.
Hi han faltes.
hahahahaha!
S'ha m'ha oblidat de corregir-ho.
Ho sento.
Petons
Publica un comentari a l'entrada