Deixeu-me obrir una mica el cor, avui que fa poc que s'ha complert el segon aniversari.
Ell es diu David. És el meu nebot, fill de la meva germana Sílvia.
Té sis anys, és llest i viu com una espurna, rialler gairebé sempre, entremaliat i feliç. Rep amor i dóna amor amb la mateix alegria que un cadell carinyós. És bell i molt especial. Entén les coses a la primera i pregunta per tot allò que li excita la curiositat. Li agraden els jocs de playstation i no suporta perdre en els batalles de Pokemons i Dragon Balls. Menja amb golafreria les escopinyes i el conill rostit i em fa llengotes, perquè diu que sóc la tieta bruixa pirula. Ha après a nedar i li agrada molt estar sota l'aigua, perquè així fa enfadar els seus pares. Tot just comença a anar amb la bicicleta de rodetes petites pel jardí. Jugo amb ell a endevinar paraules a partir de dibuixos que li faig en una pissarra blanca. L'Adrià i ell col.leccionen cartes Magic.
És bell, molt especial, i és feliç.
I serà tot això eternament.
HOMENATGE
...I aquesta pena
és també una forma
de reviure’l, cada any,
i cada dia.
És una pena d’amor,
d’amor també dur i etern,
una maleta de tendresa,
reposant al costat d’una llarga via.
El tren arribarà per a tots,
i al final del viatge
hi haurà la pau.
Per al David,
farem sempre el nostre homenatge
de pena i amor.
Anna M.
26 de febrer de 2008
